Nadala primerenca
Poema de Miquel Peris (1917-1987)
Text
|
Nadala primerenca Sota l’empar de la nit vora la llar masovera l’adolescent bressolera comboiava un dolç neguit. A la seva ombria cap nin no ha niat si ella és l’aimia Déu serà l’amat. Sota l’empar de la nit la fosca de blaus s’omplena l’amor maternal alena de sublims delers reblit. A la seva ombria cap nin no ha niat si ella és l’aimia Déu serà l’amat. Sota l’empar de la nit mentre la verge somnia, un raig de l’estel teixia la flassada del bres buit. A la seva ombria cap nin no ha niat si ella és l’aimia Déu serà l’amat. |
© 2024 - Coral Espígol