Cançons en un cove
| Músics | Mar Egea (viola de roda, flabiol, tabal, flauta, tamborí de corda) Adrià Grandia (viola de roda, tarota, flabiol) Jordi Quintana (flabiol, flauta, percussions) Jordi Inglès (tarota, flabiol, tabal quadrat, percussions) |
| Cor | Coral Espígol |
| Direcció | Quim Manyós |
| Disseny del cartell | Enric Passolas |
Programa
| 1. | Bon any y mercat | Anònim s. XVIII. M. Querol (1912-2002) |
| 2. | Propiñán de Melyor | Anònim s. XV. Canç. de la Colombina (instr.) |
| 3. | Ab veu clara I molt plena | Anònim s. XVI. M. Querol |
| 4. | La dama de Reus | Popular catalana. |
| 5. | Si una volta jo m'escapo | Anònim s. XVII. M. Querol |
| 6. | Soleta i verge estich | B. Càrceres (s. XVI) M. Querol |
| 7. | Tau garçó la durundena | B. Càrceres. M. Querol |
| 8. | Àngel beneit | G. Surita lo Vell (s. XVI) M. Querol |
| 9. | Un mosso apotecari | Anònim s. XVIII. M. Querol |
| 10. | Que je chatoulle ta fossette | Anònim s. XVI. (Branle, instrumental) |
| 12. | Cirerer florit | J. Just (1897-1960) J. M.Guasch (1879-1961) |
| 13. | O juge just | G. Surita lo Vell. M. Querol |
| 14. | Peccavimus | G. Surita lo Vell. M. Querol |
| 15. | Domine Deus noster | G. Surita lo Vell. M. Querol |
| 16. | Cançó de batre | O. Esplà (1886-1976) |
| 17. | Bitayna diridanya | Anònim s. XVIII. M. Querol |
| 18. | Era güellera | Pop. Vall d'Aran. J. Prenafeta (1936) |
| 19. | Tingam, pues, tots bona nit | Anònim s. XVIII. M. Querol |
| 20. | Fin de velhada | Pop. Occitana. Harm: Quim Manyós |
Presentació
Cançons en un cove és un espectacle ideat per Quim Manyós, director de la Coral Espígol, amb la col·laboració d'un grup d'instrumentistes de música tradicional conduïts per Marc Egea.
L'espectacle pretén ser un acostament al coneixement de la nostra música antiga i popular més desconeguda i alhora exposar una experiència d'intercanvi de textures musicals i de concepcions interpretatives. Els textos, les músiques, els sons dels instruments tradicionals, les veus a capella i el moviment escènic, s'apleguen dins d'un cove, un estri que ja existia al segle XVI i, on, potser, amb imaginació, també hi cabria la lluna...
La majoria de cançons del repertori han estat extretes del Cançoner català del segles XVI-XVIII, publicat el 1972 pel musicòleg Miquel Querol, encara que s'han inclòs també altres composicions posteriors.
La cançó que obre el nostre espectacle i una de les que el tanquen, Bon any y mercat i Tingam pues tots bona nit, pertanyen a una comèdia lírica del segle XVIII d'una gran animació, que porta el títol d'Oratori Burlesch.
Ab veu clara y molt plena (s. XVI) és una peça anònima del cançoner popular català, destinada a cantar els goigs de Santa Magdalena.
La dama de Reus és una cançó popular catalana que descriu un fet ocorregut durant la guerra dels Segadors. és una variant del tema del capitel·lo, originari del Piamont (s. XVI) i recollit per diverses tradicions.
Si una volta jo m'escapo pertany al Cançoner Musical d'Olot, manuscrit inèdit datat entre el s. XVI i el s. XVII.
Soleta y verge estich, del músic valencià Bartomeu Càrceres (s. XVI), va aparèixer en un manuscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya. Coincideix amb la peça a tres veus "Soleta só jo ací" inclosa en el Cançoner d'Upsala, però amb un refrany intercalat a 5 veus que porta el nom del músic Joan Cepa (també del s. XVI).
Tau garçó la durundena també va ser composta per Càrceres, que la va incloure en la seva "ensalada" La Trulla. En aquesta peça, l'autor va barrejar lèxic català i castellà amb veus gascones i d'altres falses (creades afegint sufixos típics del gascó a paraules catalanes), que atorguen una aparença exòtica a tot el conjunt.
Àngel Beneit, O juge just, Peccavimus i Domine Deus Noster pertanyen a l'obra El Misteri d'Adam i Eva, que ja es representava a València des de començaments del s. XV i es va continuar representant fins a finals del s. XVII. La música és de Geroni Surita lo Vell, músic castellonenc de la primera meitat del s. XVI.
Un mosso apotecari es va trobar en un manuscrit anònim del s. XVIII conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid. Devia formar part d'algun entremès còmic.
Cirerer florit es basa en un text de Joan Maria Guasch (1878-1961), poeta barcelonès d'inspiració maragalliana. La música és de Joan Just (1897-1960)
Cançó de batre és una cançó composta pel músic alacantí Òscar Esplà (1886-1976), autor de la restauració del Misteri d'Elx.
Era güellera (La pastoreta) és una cançó popular de la Vall d'Aran, arranjada per Josep Prenafeta, compositor sardanista i pedagog nascut a Lleida l'any 1936.
La cançó que tanca el nostre espectacle, Fin de velhada, és una cançó popular occitana recollida en el llibre 33 chants populaires du Languedoc (1945). Ha estat harmonitzada per Quim Manyós.