La sardana de les monges
Enric Morera (1865-1942) / Texto: Àngel Guimerà (1845-1924)

Texto

La sardana de les monges

Al davant de l’ermita de Sant Rafel
les sardanes airoses pugen al cel
i tothom sent en l’ànima dolçor de mel.

Sardanes com aquestes mai s’han sentit.
Fins la ballen els avis quan ve la nit
i als genolls de les mares salta el petit.

Per planures i serres escampa el vent
de la cobla les notes alegrement
i fins l’ona s’hi acosta que al lluny les sent.

En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
De puntetes les monges van al jardí
que les roses encensen i el llessamí.

Les sardanes arriben fins als seus cors
amb gatzara i rialles dels balladors
i entorn d’elles els arbres, quines remors!

Dues monges en l’ombra les mans s’han pres;
ja se n’hi ajunten d’altres i altres després.
Les de més lluny s’hi acosten, tothom ja hi és.

Ballen totes porugues ben dolçament,
enrogides les galtes mig somrient
i sos peus en la terra ni menys se’ls sent.

Rondinant l’abadessa ja se n’hi va;
sent-hi a prop llagrimeja, no sap renyar,
que ella també n’és filla de l’Empordà.

La lluna que s’aixeca les monges veu.
Pel damunt de la tàpia la cara treu
i els hi diu bondadosa: Balleu, balleu!

Audio

Todos Descargar     
Sopranos 1 Descargar     
Sopranos 2 Descargar     
Contraltos Descargar     
Tenores 1 Descargar     
Tenores 2 Descargar     
Bajos 1 Descargar     
Bajos 2 Descargar