Records de vint-i-cinc anys, escampats en les històries de prop de tres-centes persones que han viscut diversos moments, diverses músiques, diverses vivències personals i col·lectives a les fileres de la coral Espígol. La suma de totes aquestes vivències i records ens han portat fins aquí. I amb il·lusió, treball, emoció i un sentiment autèntic de satisfacció, avui fem coincidir aquesta estona i aquest espai perquè hi conflueixin.

Dels que vam començar aquesta insòlita i atrevida aventura l’octubre de l’any 1979 a l’Agrupament Santa Maria de Gràcia, dels que vam intentar matusserament de lligar quatre veus o de repetir-ne una sola tot fent un cànon, dels que vam descobrir que existeixen les partitures, dels que vam decidir que ens havíem de posar un nom i vam triar Espígol, de tots aquells, avui quedem ben pocs a la coral. El vaixell, però, continua navegant i d’una manera o altra tots els mariners hi són, amagats en un racó o altre d’aquests anys.

Els primers anys, amb els caps i el jovent del cau, que anàvem a Corbera els caps de setmana de treball i fèiem cafès concert on sortien del no res infinites habilitats musicals insospitades i on fins i tot descobríem altres facetes artístiques: dansa, teatre. Els anys següents, amb noves generacions de cantaires atrets pel magnetisme del cant coral, en què la serietat i el treball es van afegir a la il·lusió que sempre ha regnat a la coral. Després, quan ja vam passar a formar part d’aquesta casa de música viva que és el Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia, amb el qual hem pogut compartir les Cançons en un cove, un dels projectes més nostres i estimats.

Dels nervis, dels plors i els riures enmig d’un concert, dels tons mal donats de la infantesa, hem passat a la tranquil·litat, al domini de l’escena, a saber que tot el que s’ha assajat ja té un valor per si sol, que transcendeix qualsevol possible accident en els concerts, a descobrir que el més important és fer arribar la música a qui ens escolta, a gaudir-ne independentment de res més. Aquests són els símptomes de la maduresa adquirida i de l’aprenentatge acumulat per tots els espigolaires.

Ara la primera fita del nou horitzó que intuïm sense límits, és aquest concert de celebració del 25è aniversari. El concert consta d’una primera part de petits tasts, exquisits i delicats, obres d’autors poc sentits però que seran un bon entrant per a la segona part, la Missa Nelson de F.J.Haydn. Aquesta obra és una de les grans misses que va escriure el compositor, d’una gran dificultat vocal i amb una concepció simfònica del tractament de l’orquestra. Tot un repte per a la coral.

Volem agrair de veritat a tots els que han col·laborat amb nosaltres perquè aquest concert sigui una realitat: als cantaires de reforç, als solistes, a la Fundació de l’Orquestra simfònica de Sant Cugat, als patrocinadors, a les institucions, al Neil Cowley, i molt especialment a tots els que des de dins de la coral han dedicat tantes hores i esforços a fer aquelles feines que no es veuen però que són necessàries perquè la música parli, ni que sigui un sol dia.

Gràcies a tots per ser aquí i per creure en els miracles.

Quim Mañós

Fa 25 anys vau començar a cantar i amb moltes ganes i il·lusió, ja sota la direcció de Quim Mañós, vàreu crear la Coral Espígol. Aquest projecte s’ha convertit en una magnífica realitat de la que en gaudiu els cantaires i en feu gaudir al públic.

Però tirar endavant una coral, encara que no ho sembli, no és una tasca senzilla: pels cantaires comporta l’esforç d’hores i més hores d’assaig; pel director la feina de selecció, preparació i ensenyament de gran quantitat de cançons per aconseguir poder fer els concerts amb el repertori a punt; i pels directius de la coral una tasca, mai prou reconeguda, de coordinació i de treball del dia a dia, que no sempre és senzill, i de programació i organització dels actes a realitzar.

Per tot això el reconeixement, en nom propi i de la Fcec, a tots els que al llarg d’aquests 25 anys heu fet possible la realitat de la vostra coral tot agraint-vos la vostra aportació per donar a conèixer i millorar el cant coral en el marc de servei a la cultura i al nostre país.

I finalment encoratjar-vos a seguir amb aquesta tasca ja que en el “mercat de cançons” encara n’hi ha moltes que us esperen.

Felicitats!
Montserrat Cadevall i Vigués
Presidenta de la FCEC